DE LA DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA AL PRIMER MOMENT CRÍTIC

(Tercera part del relat sobre la LLISTA SENSE PRESIDENT i el seu efecte referèndum)

El dia de la constitució del Parlament després de la victòria a les eleccions de la Llista Sense President -la LLSP-, l’edifici de la Ciutadella està envoltat de centenars de milers de persones, moltes d’elles acampades des de fa dies, que dificulten molt els moviments dels membres dels cossos policials que el govern espanyol i també el català han enviat per si els diputats electes de la llista guanyadora fan alguna acció que considerin que és contrària a la legislació vigent.

Tot això fa augurar que, malgrat que hi ha milers de policies, no podran controlar ni reprimir una gentada tan gran i esperona als organitzadors de la LLSP a decidir que els seus diputats facin la lectura solemne de la declaració d’independència que han preparat, i al mateix temps donen instruccions als manifestants perquè es concentrin en una franja compacta que encercli l’edifici i impedeixi el pas als agents policials que són fora del perímetre i encapsuli els que són a dins d’aquest perímetre.

Així, cos contra cos, els concentrats es converteixen en una barrera de desenes de metres d’amplada impossible de penetrar en forma d’enorme anella al voltant de l’edifici, mentre els agents que estan a dins del perímetre es veuen envoltats cadascun d’ells per desenes de persones, de tan aprop que els impedeixen de fer cap mena de moviment i comunicar-se directament amb els seus companys.

A dins del Parlament la portaveu de la LLSP puja al faristol de la sala de plens i inicia la lectura de la declaració, cosa que fa que els diputats no independentistes intentin arribar-hi per impedir-li continuar, però els diputats de la LLSP, aprofitant que són una majoria molt absoluta, els ho impedeixen amb una estratègia similar a la dels manifestants de l’exterior amb la policia.

Tot això ho contemplen en directe desenes, centenars de milions d’espectadors d’arreu del món, perquè fa setmanes que aquesta és una notícia de primera plana internacional dia sí dia també, i desenes de cadenes de televisió han decidit que és la notícia del dia i que val la pena dedicar-hi programes especials. Evidentment també ho segueix el govern espanyol des de Madrid, que decideix ordenar a la policia que entri a l’edifici i detingui als líders més destacats de la LLSP, una ordre que arriba massa tard, perquè tots els efectius estan neutralitzats per la gentada.

Malgrat això, alguns comandaments ordenen als agents de dissoldre la concentració, en un moment en què a tothom, tant policies com manifestants, els venen a la memòria les imatges de les càrregues policials de l’1-O. Però la situació és tota una altra i, quan els agents s’acosten i intenten colpejar els concentrats, només alguns ho aconsegueixen, però per poca estona, perquè en tot el perímetre de l’anella humana un bosc de braços i de mans pren la porra a cadascun dels agents, desarmant-los a tots en pocs segons.

Mentrestant a dins la portaveu acaba la lectura de la declaració d’independència i afegeix: “Aquesta vegada no durarà 8 segons, aquesta vegada és permanent, és per sempre!”, cosa que fa embogir els diputats de la LLSP, que aplaudeixen amb una forca inaudita, mentre els altres diputats els contemplen amb ràbia, però no gosen fer ni dir res. També embogeixen els centenars de milers de persones que envolten el Parlament i els milions que estan concentrats a places i carrers d’arreu del país. L’escena la contemplen amb impotència els agents dels cossos policials, desbordats per la gentada enorme que actua com si fos un sol ésser, una sola entitat, i també milions i milions de persones que la veuen amb alegria i emoció per televisió, internet i xarxes socials, persones que es fan conscients que acaben d’assistir a un esdeveniment històric de debò, aquest sí.

ENROC INDEPE AL PARLAMENT

Aprofitant l’eufòria i la confusió, els organitzadors de la plataforma de la LLSP i els líders dels partits indepes entren a l’edifici del Parlament i es constitueixen en gabinet de crisi per actuar com a interlocutors amb el govern espanyol, que també està reunit d’emergència. En aquells moments hi ha els primers contactes, que evidencien el nerviosisme que hi ha a Madrid i la determinació que hi ha en el lideratge independentista, però a banda de constatar-se això, no hi ha encara una negociació que pugui portar aquest nom.

A fora van passant els minuts, els quarts d’hora i les hores en una calma cada vegada menys tensa, les policies segueixen al peu del canó però sense marge per actuar, fa estona han intentat encerclar l’anella de ciutadans per impedir que hi arribin subministraments i que hagi relleus, però la gentada s’ha mogut com un magma per trencar el cordó policial i crear passos segurs per començar a organitzar la intendència necessària per aguantar la situació durant hores, dies si cal. També diversos helicòpters policials han intentat aterrar a dins del perímetre humà, però la gentada s’ha mogut per omplir els pocs espais buits per evitar-ho i finalment han desistit pel perill per a tothom que comportava.

Així, l’anella humana s’ha convertit en l’equivalent a la membrana d’una cèl·lula, compacta i impenetrable quan cal fer front a la policia, flexible i permeable quan cal deixar entrar provisions per a la gentada i que hi hagi un flux permanent de persones que van a casa a descansar i d’altres que venen per substituir-les.

Mentrestant Catalunya sencera està pendent del que passa al Parlament, amb el país a mig gas i amb desenes de milers de persones venint cap a Barcelona per donar suport i ajudar en el que calgui, i a Espanya la immensa majoria de gent està garratibada, prenent consciència que allò temut durant dècades, de fet segles, està passant de debò i amb la poderosa sospita que pot ser definitiu. Els mitjans i les xarxes van plenes de reclamacions al govern espanyol que esclafi la revolta catalana com sigui i de crides a l’acció per aconseguir-ho, barrejat tot amb un clima d’estupefacció, i a Madrid directament de preguerra, mentre el govern espanyol està reunit permanentment i l’exèrcit a Catalunya i arreu està en alerta a les casernes per si han d’intervenir.

LA SITUACIÓ ES CONSOLIDA

Arriba la nit i els relleus permeten a la gentada mantenir-se en alerta permanent, sense donar marge a les policies per intervenir, i l’endemà al matí la situació és manté sense canvis, amb tanta o més gent a l’anella humana que el dia anterior i amb l’atenció mediàtica que va en augment a mida que passen les hores. Comença a fer-se evident que el seguiment internacional del que està passant a Barcelona ha estat el motiu principal que no hi hagi hagut accions més contundents contra els independentistes, i molts analistes consultats pels mitjans fan càlculs més o menys realistes, més o menys fantasiosos, del número de morts que podria arribar a haver-hi si això passés. També es recuperen informacions antigues que, en el seu moment van tenir molt poc recorregut mediàtic, que relaten actuacions policials poc ortodoxes contra els independentistes catalans i també contra moviments pacífics similars.

En paral·lel governs de tot el món comencen a emetre missatges en relació als fets de Barcelona, la immensa majoria dels quals fan una valoració en clau interna espanyola alhora que demanen a les parts que siguin prudents i evitin que la sang arribi a mar. És el cas de la Comissió Europea, que fa una crida a la calma i expressa el desig que es trobi una solució que no passi per la secessió de Catalunya. Però uns quants països petits amb governs que tenen simpatia per la causa catalana donen suport als independentistes, i fins i tot algun d’ells suggereix que està estudiant reconèixer un estat català independent.

També forces importants de l’oposició de bastants països, que fa setmanes que critiquen els governs respectius per com estan tractant l’assumpte català, aprofiten per apujar el to reclamant que rectifiquin i es posin de part de l’independentisme, ara que ja hi ha hagut una declaració formal d’independència.

Tot això confirma que Catalunya continua sent la notícia del dia a tot el planeta, amb la circumstància que no n’hi ha cap altre de magnitud equivalent en procés d’empitjorament o mutació greu (ni guerres, ni canvis de governs, ni altres revoltes populars), cosa que fa augurar que l’atenció internacional no minvarà en els pròxims dies. El senyal de tot això és que unes declaracions del secretari general de l’ONU demanant al govern espanyol i als líders independentistes que s’asseguin a negociar una sortida pacífica, rep una atenció preferent per part de la immensa majoria de mitjans mundials.

Passen els dies i les converses entre govern espanyol i independentistes no avancen: la part catalana exigeix formalitzar la secessió i negociar els termes detallats de com es portarà a terme, i la part espanyola es nega ni tan sols a començar a parlar-ne i exigeix la rendició total, tot prometent, això sí, indulgència, mentre als carrers la situació al voltant del Parlament i al país sencer està consolidada i sense canvis.

ESCLATA L’ESCÀNDOL

5 dies després de la declaració d’independència es filtra la notícia que el govern espanyol ha encarregat en secret a l’exèrcit que assalti el Parlament i que s’han començat els preparatius per fer-ho. L’escàndol és majúscul arreu, pràcticament tothom ho qualifica d’insensatesa absoluta, i l’altre qualificatiu que el segueix és que és una “»solució» digna d’un règim dictatorial”, mentre el govern espanyol primer ho nega, després diu que és inexacte i finalment ho admet però insistint que s’ha de matisar molt en què havia de consistir l’”operació”. 

Mentre la notícia reforça encara més l’atenció internacional sobre Catalunya, noves revelacions aporten més informació: ha estat el mateix exèrcit, amb el suport dels poders fàctics més conservadors i radicals de l’estat espanyol, el que ha forçat l’”encàrrec”, i els detalls de com volia portar-lo a terme fan esgarrifar encara més: tancs per trencar l’anella humana amb suport d’helicòpters per portar tropes fins al Parlament i assaltar-lo militarment.

L’independentisme en ple acusa l’estat espanyol de pretendre ser un règim democràtic, però que ara ha perdut la careta i ha mostrat el seu veritable rostre, mentre la Comissió Europea, després de verificar les informacions, exigeix immediatament al govern espanyol que renunciï al pla militar, tot recriminar-li haver volgut solucionar el conflicte recorrent a la força més bruta possible.

El relat continua aquí:

4 – DE L’ESCÀNDOL INTERNACIONAL A LA INDEPENDÈNCIA EFECTIVA

Aquesta és la tercera part del relat sobre L’EFECTE REFERÈNDUM que produirà LA LLISTA SENSE PRESIDENT.

Un relat de política ficció? És exactament això.

És creïble? Segurament és difícil que, arribat el dia, les coses passin d’una manera tan lineal i ideal, però el cert és que és tan factible que passin així com que passin de qualsevol altra manera.

És desitjable que passi? Després de dècades i segles d’intents frustrats de trobar una estructura estatal satisfactòria de debò per a tothom i arribats al punt que estem, sembla la millor solució per al futur a mig i llarg termini.

Sí encara no ho has fet, llegeix la primera i la segona part del relat:

1 – L’EFECTE REFERÈNDUM DE LA LLISTA SENSE PRESIDENT

2 – EL DIA DESPRÉS DE LA VICTÒRIA DE LA LLISTA SENSE PRESIDENT

I en els següents articles trobaràs els argumentaris de perquè aconseguirà allò que fins ara el moviment indepentista català no ha aconseguit. És a dir: perquè tindrà èxit allà on tot ha fracassat: 

LA INDEPENDÈNCIA, OBJECTIU METAPOLÍTIC

LES INSTITUCIONS AUTONÒMIQUES NO SÓN UN PRE-ESTAT CATALÀ

PERQUÈ LA LLISTA SENSE PRESIDENT ÉS UNA EINA IMBATIBLE: LES 5 CARÀCTERÍSTIQUES