LA LLISTA SENSE PRESIDENT CONTINUA SENT LA MILLOR OPCIÓ

El juliol del 2015 l’independentisme català va fer una cosa notable: va crear un instrument que li havia de permetre utilitzar unes eleccions autonòmiques per fer un referèndum d’autodeterminació.

L’instrument va rebre un nom: se n’hi va dir la LLISTA SENSE PRESIDENT, perquè una de les característiques principals era que, si guanyava les eleccions del 27S per majoria absoluta de vots, no proposaria un president de la Generalitat, sinó que deixaria passar el temps fins que es convoquessin automàticament unes noves eleccions.

La segona característica principal era que a la llista no hi hauria polítics professionals o en actiu, sinó persones respectades de la societat civil i prou. La tercera, que els partits independentistes renunciarien a presentar llistes en aquelles eleccions i demanarien el vot per a la llista sense president, un pas al costat col·lectiu per crear un parèntesi d’excepcionalitat fins que arribessin les segones eleccions.

Tot això convertiria la crida a les urnes el 27S en l’equivalent exacte d’un referèndum d’autodeterminació, perquè els partidaris de la independència podrien votar una llista el significat únic i exclusiu de la qual seria precisament aquest: el sí a la independència, i els que no ho fossin, podrien votar qualsevol de les altres llistes que s’hi presentessin, i se’ls comptabilitzaria com a «nos».

Aquesta llista permetia fer-ho, a més, i això és cabdal, aprofitant unes eleccions normals, sense necessitat d’elaborar censos paral·lels ni molt menys aprovar lleis específiques al Parlament ni organitzar una jornada electoral amb l’administració central en contra.

Malgrat tot això, els principals partits independentistes van optar per ajuntar-se en la candidatura que es va anomenar Junts pel Sí, i el 27S i els mesos següents va passar el que tots ja sabem què va passar.

També tothom té prou fresc què va passar després especialment la tardor del 2017, les notícies de l’àmbit judicial que van degotant dia sí dia també ens ho recorden dia sí dia també també.

I ara torna a haver-hi unes eleccions al Parlament en l’horitzó, es diu que el 14 de febrer, en un moment en què l’independentisme està profundament dividit i desanimat, molt més fins i tot que el 21D, quan encara eren recents els fets de setembre i octubre.

El cert és que la llista sense president continua disponible, i només cal que els independentistes se la facin seva i se’n beneficiïn. El cert és que hi tenen poc a perdre i molt a guanyar, també els que, aparentment, hi podrien perdre més: els partits independentistes.

Perquè el parèntesi d’excepcionalitat que crearia l’ús de la llista sense president els permetria sortir temporalment dels focus de pressió externs i interns als quals estan sotmesos, i es podrien dedicar en exclusiva a la gestió política de l’administració autonòmica, que en cas de victòria de la llista unitària continuaria en funcions.

Potser, escèptics i escaldats, us preguntareu: «Si es presenta aquesta llista i guanya, qui i com gestionarà la victòria?». Segurament no es pot respondre d’una manera clara i concisa a aquesta pregunta, però el cert és que una victòria farà girar automàticament la truita: s’haurà acabat l’etern debat del 50%, tant per part dels independentistes com per part dels contraris.

I, encara més important, l’independentisme haurà aconseguit fer el referèndum que malda per fer com a mínim, des del 2013, 7 anys, poca broma. Que no serà un referèndum acordat i reconegut oficialment per l’estat espanyol? Això és secundari: els resultats seran exactament els equivalents a un referèndum d’autodeterminació, i ningú, ni a dins ni a fora de Catalunya, ni a dins ni a fora d’Espanya, ho podrà negar, per molt que s’hi esforci.

A continuació trobareu l’argumentari de perquè és un instrument guanyador, i també un relat de com podria funcionar. Són textos escrits durant la tardor i l’hivern del 2016, de manera que hi trobareu força coses desfasades, però el gruix dels arguments són plenament vigents, malgrat tot el què ha passat des de llavors.

1 – La Llista Sense President com a expressió d’unitat

2 – La Llista Sense President com a gest de generositat

3 – La Llista Sense President com a missatge al món

4 – la Llista Sense President com a garantia de transició

5 – La Llista Sense President com a contrafoc

6 – DE LA DERROTA APARENT A LA VICTÒRIA CONTUNDENT

Josep Maria Camps

si tens alguna cosa a afegir o a comentar

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s