UNA LLISTA PER CONVERTIR EL 28A EN UN REFERÈNDUM DE DEBÒ

UN REFERÈNDUM NINA RUSSA

Però la 3 té una potencialitat molt més poderosa que no s’està tenint en compte: si hi hagués una única llista independentista es podria convertir en l’equivalent a un referèndum d’autodeterminació.

Es pot fer un referèndum incrustat, encastat, «amagat» com una nina russa dins d’unes generals?, potser preguntareu. I potser afegireu: quina bogeria!

Doncs sí: si hi ha una sola llista independentista, els resultats a Catalunya només es podran interpretar com que els que hi hagin votat a favor donen el seu suport a la independència de Catalunya. És a dir, el que passa en els referèndums d’autodeterminació.

I com que seran unes eleccions “normals”, amb totes les garanties de seguretat i de fiabilitat i de rigor que això suposa, tothom a dins i a fora d’Espanya haurà de donar aquests resultats per bons.

SENSE PARTITS NI POLÍTICS

Això seria així, però, només si es complís una condició imprescindible: la llista no ha de ser de partits ni de polítics professionals, sinó que ha d’estar formada per gent significada de la societat civil disposada a fer un paper que serà molt dur.

Perquè no hi ha d’haver polítics professionals? Doncs perquè els lideratges actuals de l’independentisme ja han tingut la seva oportunitat i han fet el que han fet, i la cosa ha anat com ha anat. De resultes d’això ara aquests líders estan a la presó, a l’exili i/o en una guerra d’estratègies fratricida farcida de retrets creuats i de promeses que contradiuen dia sí dia també els missatges d’unitat i de que saben on van.

És a dir: les estratègies polítiques dels líders del procés independentista han fracassat, i cal que tothom ho admeti.

Però el que no ha fracassat és l’anhel del sobiranisme, que continua tant o més viu que mai, sobretot de resultes de l’agressivitat dels seus adversaris.

UN PROGRAMA AMB UN ÚNIC PUNT

De manera que sense llistes partidistes els ciutadans catalans es trobarien únicament amb una llista amb un programa d’un sol punt: el suport a la independència, i prou.

En canvi si aquests mateixos ciutadans es troben amb múltiples paperetes independentistes, amb plantejaments i partits fent cadascú la guerra pel seu compte, el resultat ja sabem quin serà.

CAL RECLAMAR-LOS QUE DEIXIN PAS

Però perquè això sigui possible els actuals líders independentistes, els vells i els nous, han d’admetre que han de deixar pas i fer-ho. I com que sols és molt difícil que ho facin, caldrà ajudar-los molt i molt a prendre la decisió.

No se’ls pot culpar de res, perquè la immensa majoria ha fet el que ha pogut vistes les circumstàncies, però sí que se’ls ha de poder reclamar que entenguin que el seu moment ja ha passat, i que estem en una altra etapa.

UNA ADAPTACIÓ DE LA LLISTA SENSE PRESIDENT

Aquesta llista unitària recuperarà l’esperit de l’anomenada Llista Sense President, plantejada per bona part del sobiranisme l’estiu del 2015 i que el projecte de Junts pel Sí va llençar a la paperera.

En el següent article trobareu les argumentacions del perquè llavors era una molt bona estratègia, i també del perquè a dia d’avui s’ha convertit en la millor possible:

3 – La Llista Sense President com a missatge al món http://bit.ly/2d94W3k

També trobareu altres arguments vàlids per la LLISTA NINA RUSSA en aquests altres articles: